A gairebé totes les esglésies, a les parts més altes hi havia cigonyes amb els seus nius, inclús a la catedral, i a les torres dels diferents castells també.
Ens va cridar l’atenció el nom d’algunes poblacions com Villar de los muertos o Dios te guarde.
Allà on anàvem, quan parlàvem una mica, ja ens demanàvem si érem catalans, i ens deien que el nostre accent era inconfusible. A més la majoria de gent amb qui parlàvem tenia familiars o coneguts a Catalunya, i un policia de San Felices de los Gallegos coneixia Vic, això sí amb ch i ho pronunciava amb aquesta terminació.
A la façana de la Universitat de Salamanca, coneguda per ser una de les principals obres d’estil plateresc, el que atrau l’atenció de la gent és l’escultura d’una granota damunt una calavera que tots ens vam dedicar a buscar. I a la catedral, entre les escultures de la portalada també s’hi descobreix un astronauta, ja que es va acabar de reformar fa pocs anys i ens van dir que s’hi havia volgut posar per poder mostrar algun símbol contemporani.
A la sala d’actes de l’ajuntament de Salamanca, on hi reben els personatges més il·lustres, hi ha al terra una alfombra que pesa set-cents quilograms.
Els ducs d’Alba tenen moltíssimes possessions a tota la província i a la capital, ja que Alba de Tormes va ser el bressol d’aquesta noble nissaga tan coneguda actualment.
A la zona de Béjar moltes cases utilitzen teules per tapar les parets laterals perquè així es veu que no hi ha tanta humitat.
A aquest mateix lloc surten per Corpus els anomenats “hombres musgo”, que es cobreixen tot el cos amb molsa i que representen una antiga llegenda del temps que Castella estava ocupada pels musulmans.
Visitant Salamanca de nit vam anar als jardins de Calixto i Melibea, els dos protagonistes de l’obra de Fernando de Rojas, la Celestina.
La plaça major de Salamanca té més de quatre mil metres quadrats de superfície i compta amb vuitanta-vuit arcs de mig punt damunt els pilars, on hi medalles esculpides de reis, escriptors i altres personatges.
La majoria d’edificis de la ciutat es van construir amb l’anomenada pedra de Villamayor, una pedra de quars, feldespats i mica, que està ajuntada per mitjà d’argila, i que té coloracions vermelloses segons la quantitat d’òxid de ferro que conté.
Ja referent a l’Escuela hogar Santa Marta, acull durant la setmana nens i nenes interns procedents de llocs llunyans o de famílies amb problemes. Allà hi sopàvem habitualment i després d’esmorzar ens donaven un entrepà i una fruita, a més d’aigua per mig matí.
I en relació als alumnes vam decidir un sistema per tenir-los controlats a l’hora dels desplaçaments quan anàvem sols, sobretot a Madrid, a Atocha i voltants. Jo anava al davant i em seguien en filera per ordre alfabètic, i cadascun havia d’estar pendent dels del costat. Llavors ens ajuntàvem i miràvem si hi érem tots.
A l’AVE van quedar molt impressionats per les bones condicions d’aquest transport, i també per la velocitat que agafa en alguns trams, on arriba als 300 Km/hora.
Ah, i demaneu les ganes que tenen d’anar a Melilla alguns i altres a Tenerife, i el per què...
De moment això. Podem dir que ha estat una experiència molt agradable, que ha valgut la pena. Gràcies a tots els que heu confiat en nosaltres.
Roser Reixach
Mestra de Música acompanyant del grup
Façana de l'ajuntament de Salamanca
Dalt el balcó de l'ajuntament
Vista de Salamanca amb el riu Tormes
Façana de la Universitat de Salamanca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada