Curiositats del viatge i estada

En tots aquests dies que hem estat a Salamanca hem observat, hem participat en moltíssimes activitats, i ens han succeït coses curioses o divertides que ens agradaria comentar.

A gairebé totes les esglésies, a les parts més altes hi havia cigonyes amb els seus nius, inclús a la catedral, i a les torres dels diferents castells també.

Ens va cridar l’atenció el nom d’algunes poblacions com Villar de los muertos o Dios te guarde.

Allà on anàvem, quan parlàvem una mica, ja ens demanàvem si érem catalans, i ens deien que el nostre accent era inconfusible. A més la majoria de gent amb qui parlàvem tenia familiars o coneguts a Catalunya, i un policia de San Felices de los Gallegos coneixia Vic, això sí amb ch i ho pronunciava amb aquesta terminació.

A la façana de la Universitat de Salamanca, coneguda per ser una de les principals obres d’estil plateresc, el que atrau l’atenció de la gent és l’escultura d’una granota damunt una calavera que tots ens vam dedicar a buscar. I a la catedral, entre les escultures de la portalada també s’hi descobreix un astronauta, ja que es va acabar de reformar fa pocs anys i ens van dir que s’hi havia volgut posar per poder mostrar algun símbol contemporani.

A la sala d’actes de l’ajuntament de Salamanca, on hi reben els personatges més il·lustres, hi ha al terra una alfombra que pesa set-cents quilograms.

Els ducs d’Alba tenen moltíssimes possessions a tota la província i a la capital, ja que Alba de Tormes va ser el bressol d’aquesta noble nissaga tan coneguda actualment.

A la zona de Béjar moltes cases utilitzen teules per tapar les parets laterals perquè així es veu que no hi ha tanta humitat.

A aquest mateix lloc surten per Corpus els anomenats “hombres musgo”, que es cobreixen tot el cos amb molsa i que representen una antiga llegenda del temps que Castella estava ocupada pels musulmans.

Visitant Salamanca de nit vam anar als jardins de Calixto i Melibea, els dos protagonistes de l’obra de Fernando de Rojas, la Celestina.

La plaça major de Salamanca té més de quatre mil metres quadrats de superfície i compta amb vuitanta-vuit arcs de mig punt damunt els pilars, on hi medalles esculpides de reis, escriptors i altres personatges.

La majoria d’edificis de la ciutat es van construir amb l’anomenada pedra de Villamayor, una pedra de quars, feldespats i mica, que està ajuntada per mitjà d’argila, i que té coloracions vermelloses segons la quantitat d’òxid de ferro que conté.

Ja referent a l’Escuela hogar Santa Marta, acull durant la setmana nens i nenes interns procedents de llocs llunyans o de famílies amb problemes. Allà hi sopàvem habitualment i després d’esmorzar ens donaven un entrepà i una fruita, a més d’aigua per mig matí.

I en relació als alumnes vam decidir un sistema per tenir-los controlats a l’hora dels desplaçaments quan anàvem sols, sobretot a Madrid, a Atocha i voltants. Jo anava al davant i em seguien en filera per ordre alfabètic, i cadascun havia d’estar pendent dels del costat. Llavors ens ajuntàvem i miràvem si hi érem tots.

A l’AVE van quedar molt impressionats per les bones condicions d’aquest transport, i també per la velocitat que agafa en alguns trams, on arriba als 300 Km/hora.

Ah, i demaneu les ganes que tenen d’anar a Melilla alguns i altres a Tenerife, i el per què...

De moment això. Podem dir que ha estat una experiència molt agradable, que ha valgut la pena. Gràcies a tots els que heu confiat en nosaltres.

Roser Reixach
Mestra de Música acompanyant del grup

Façana de l'ajuntament de Salamanca

Dalt el balcó de l'ajuntament


Vista de Salamanca amb el riu Tormes


Façana de la Universitat de Salamanca

Salamanca. El comiat

Dissabte al matí vam visitar un Centre d’art contemporani de la ciutat de Salamanca, el Domus Artium 2002 ( DA2), inaugurat amb motiu de la Capitalitat Europea d’aquesta ciutat el 2002. L’edifici que ocupa era l’antiga presó provincial, en el qual la reforma va mantenir algunes de les sales on encara s’hi veuen les cel•les dels presos, però també compta amb nous espais més funcionals.
Allà vam seguir el camí que fa qualsevol obra d’art quan entra fins que queda exposada a les sales corresponents. Vam entrar pel magatzem i vam veure les sales on obren els paquets, amb les diferents condicions d’humitat i temperatura segons el què s’ha de guardar o exposar. Després ens van portar a fer un itinerari per dues de les exposicions temporals que hi havia. Una del fotògraf alemany Roland Fischer, dedicada a sèries de fotografies que va fer entre els anys vuitanta del segle passat i l’actualitat de monjos i monges, dones nord-americanes, edificis significatius, sobretot catedrals, i retrats col•lectius xinesos. També vam poder veure una retrospectiva del canari Pedro Garhel, considerat un dels màxims representants de l’art electrònic i multimèdia.
Vam tornar a dinar a la zona universitària i a la tarda ens vam tralladar a la nostra residència, la Escuela Hogar Santa Marta, on vam assajar una estona per presentar als companys les característiques dels llocs on veníem. Acompanyats per un power point amb imatges de Catalunya, el Lluçanès i Prats de Lluçanès, els alumnes van explicar com és el nostre poble. També vam cantar dues cançons, una de Pasqua, i el Fum fum fum, que com sabeu va ser recollida a Prats de Lluçanès el 1905, i vam acabar amb el contrapàs. Tot seguit va arribar el torn de l’intercanvi de regals entre els participants. Nosaltres els vam donar una gorra amb el lema Escuelas Viajeras on hi havia un dibuix que havien dissenyat ells mateixos a classe.
A la nit, després de sopar vam fer un recorregut per la Salamanca il•luminada, amb visita a la plaça major i llocs més propers com la catedral, l’església dels Dominics o la Universitat.
Ja de retorn a Santa Marta va arribar l’hora dels comiats amb els companys i companyes de Tenerife i de Melilla que han compartit amb nosaltres aquesta setmana. Tots coincidíem que ha sigut fenomenal i que ha valgut molt la pena aquest viatge, tant pels aprenentatges sobre la zona com per la convivència amb un grup de persones amb les quals hem creat nous vincles. Ens enyorarem!!!

A l’exposició de Roland Fischer, al Domus Artium de Salamanca

Cantant la cançó de Pasqua a la presentació

Ballant el contrapàs a la presentació

6è dia

Aquesta setmana heu estat representant el nostre país, Catalunya, davant nens, nenes, monitors, mestres i habitants d'altres comunitats de l'estat espanyol, i, de ben segur, ho heu fet molt bé, conscients de la responsabilitat que representa.
Avui, però, és un dia molt important, mostrareu un tast de la nostra cultura i tradicions. Parlareu de la nostra comarca, el Lluçanès, cantareu en la nostra llengua i compartireu el millor de nosaltres.
Gaudiu d'aquest intercanvi, emporteu-vos la riquesa cultural i humana que heu conegut i valoreu la diversitat lingüística i cultural que heu compartit aquests dies.
Que us vagi molt bé! Una abraçada a tots i totes. Fins demà!

Elisa Morell
Directora Escola Lluçanès

Ciudad Rodrigo-La Alberca

5è dia
Estan tots bé i contents, també una mica cansats per les jornades llargues, amb moltes visites, explicacions interessants.., i cal estar molt atents.
Avui molt bon temps, primer dia sense pluja.
El dinar en una escola de primària, compartit amb molts nens i nenes.
De moment, no han enviat resum del dia. Esperarem...

Des de Salamanca...
Ara que ja acabem la nostra estada en terres de Salamanca, podem fer també una primera valoració dels objectius i condicions dels participants del programa Escuelas Viajeras. Quan es llegeixen les aptituds que se'ls demana als alumnes, a primera vista pot semblar exagerat, però hem pogut comprovar que no ho és. Participar-hi requereix una alta concentració, disponibilitat per a escoltar i sobretot moltes ganes d'aprendre. I són moltes les hores de dedicació, inclús més que quan estem a les aules de l'escola. Seguim rutes on es dóna molta informació que s'ha d'anar assimilant, i les monitores que ens acompanyen, molt ben preparades, criden de seguida l'atenció quan algú no està atent o no escolta.
Avui divendres hem tornat a travessar en part la província de Salamanca pel nord fins arribar a Ciudad Rogrigo. Allà ens hem trobat amb la Jennifer Cepa i la seva mare, la Pili (ja havíem quedat prèviament), que havien viscut fins fa dos anys a Prats i que ara resideixen a Fuenteguinaldo.

Ciudad Rodrigo

Ciudad Rodrigo, l'antiga Miróbriga dels romans, és una ciutat rodejada de muralles que compta amb notables edificis. Hem visitat l'Aula d'interpretació de les fortificacions, on ens han explicat l'evolució de les construccions defensores al llarg dels segles.

Ciudad Rodrigo

També ens han parlat dels vettons, un poble preromà d'aquesta zona que es caracteritzava per representar escultures de toros, porcs senglars i porcs, en les figures anomenades “verracos”. Allà també els alumnes s'han pogut disfressar amb vestuari militar de diferents èpoques.

Un verraco

Després de dinar a l'escola de primària hem anat a la zona de la Sierra de Francia, a la Casa del Parc Natural de las Batuecas, situada a l'Alberca. Allà ens han explicat les pintures rupestres trobades a la contrada i l'existència de nombroses ermites entorn del monestir de El desierto de San José.
Tot seguit hem fet un petit recorregut pels voltants per arribar al centre de la Alberca, població turística amb unes peculiars construccions. Allà, a la plaça, els alumnes han participat en una gimcana que consistia en descobrir informació i llocs d'interès del poble a través de preguntes que havien de fer a la gent o a través de l'observació directa.

Plaça de La Alberca

Los Arribes del Duero-San Felices de los Gallegos

4t dia

Torre de l'homenatge de Sobradillo

Dalt de la torre de Sobradillo

Quan portem mitja setmana fora del Lluçanès i dins el programa Escuelas Viajeras, podem fer ja una primera valoración de l’estada. Ens adonem que és un fet molt positiu el conèixer altres indrets geogràfics, altres cultures i maneres de pensar, i que tot això ens aporta una riquesa que hem de saber aprofitar ara que hem tingut aquesta oportunitat.
Prats de Lluçanès, Melilla i Canàries ja actuem a estones com un sol grup, compartint diàriament totes les activitats, tant les més acadèmiques com les de lleure, i per tant aprenem a aceptar les diferents maneres d’entendre el què ens envolta.
Avui dijous hem fet un desplaçament força llarg arribant fins a Portugal per la part nord de la província de Salamanca, a la zona de Los Arribes. En el recorregut hem vist els impressionants camps d’alzines on es crien els toros i els porcs ibèrics.
La primera parada ha sigut a Sobradillo on hem visitat la Casa del Parc Natural de Arribes del Duero, ubicada en la torre de l’homenatge d’un antic castell del segle XV. Allà ens han explicat les característiques de la zona amb un audiovisual i també a través de diferents maquetes. Tot aquest terreny compta amb rius situats entre 250 i 650 metres sobre el nivell del mar i l’aigua cau espectacularment de gran alçada. Les espècies més característiques són la cigonya negra, l’àliga perdiguera, el voltor lleonat i l’alimoche (una altra espècie de voltor).
Després hem dinat a Lumbrales, a l’escola de primària de la localitat i havent menjat hem travessat la frontera per endinsar-nos a Portugal, al lloc on s’ajunta el riu Agueda amb el Duero, Barca d’Alva.

Barca de Alva, Portugal

Hem seguit cap a San Felices de los Gallegos, una població declarada conjunt històric artístic on hi hem estat tota la tarda. Allà, a l’aula històrica de l’antic castell, situada a la torre de l’homenatge, ens han explicat les diferents dependències que hi havia i des de dalt de la terrassa hem pogut contemplar les magnífiques vistes dels voltants.

San Felices de los Gallegos. Torre de l'homenatge

Dalt la torre de San Felices de los Gallegos

Al Museo de la Cantería se’ns ha mostrat el treball que durant generacions han fet els picapedrers de la localitat, que treballant el granit han contribuït a crear els nombrosos edificis monumentals que hi ha.
Finalment al Museu de l’oli hem seguit el procès de producció d’aquest líquid tan preuat i hem pogut observar diferents estris relacionats amb la seva producció com mesures o setrills. També hem vist el funcionament d’un antic molí des que hi porten les olives fins a l’obtenció de l’oli.
La pluja altra vegada ha estat la nostra companya, però, això sí, ha respectat les estones que hem estat a l’exterior.

Entrada del Museu de l'oli

Alba de Tormes-Béjar-Candelario

3r dia de ruta


Al matí hen sortit cap a Alba de Tormes, una població orígen de la nissaga dels ducs d’Alba. De l’antic castell només en queda la Torre de la Armería que hem visitat i on hi ha l’anomenada sala dels frescos amb nombroses escenas pintades referents al tercer Duc d’Alba, Fernando Alvárez de Toledo. En aquest castell s’hi havien allotjat hostes tan importants com Santa Teresa de Jesús, San Juan de la Cruz o Lope de Vega.
Tot seguit hem anat al convent de les carmelitas descalces, concretamente a l’església de l’Anunciació, on hi la sepultura de Santa Teresa de Jesús i també una sala amb relíquies on es pot veure un seu braç i el seu cor.
A Béjar hem visitat el Museu Mateo Hernández, un escultor nascut en aquesta població, molt conegut per les seves obres tallades directamente sobre la pedra.
Hem dinat en una escola de primària i després de jugar una estona al pati ens hem traslladat a Candelario, un conjunt històric artístic amb carrers que tenen uns pendents molt pronunciats. L’arquitectura d’aquest lloc es troba molt relacionada amb l’antiga indústria del porc que havia aconseguit molta fama, essent també proveidors de la casa reial. A les cases hi podem veure les “batipuertas”, unes portes de nivell més baix situades a la part exterior de la llinda i que permetien que entrés la claror a l’interior mentre es treballava, a part d’impedir que hi entressin els animals. Igualment els carrers estan recorreguts per les “regaderas”, uns canals per on hi baixa aigua, i que en època de matança servia per a mantenir-los nets.
En aquest municipi hem visitat el santuario de Castañar, lloc on s’explica que uns pastors van trobar la Mare de Déu del mateix nom, i on a la vora hi ha una plaça de toros de la que es diu és la més antiga d’Espanya.
Encara que a estones ha plogut, sobretot al matí, això no ha impedit que poguéssim realitzar tot el trajecte previst, i quan hem arribat a l’Escola llar encara hem tingut temps de jugar al pati.
Ahir a la nit es va fer un joc competició entre dos grups, segons la distribució de les habitacions, on es feien preguntes relacionades amb el recorregut del dia i que avui és previst que continui.

SALAMANCA

Avui els nens i nenes estan fent la visita a la ciutat caminant. Han dinat al menjador universitari. Abans de marxar els han donat fruita, galetes i aigua per menjar a mitja tarda.
El temps és variable, fa una mica de fred i també ha plogut.
Ahir van arribar a 2/4 de 6 de la tarda a Salamanca.
Ben aviat van relacionar-se i jugar amb els nens i nenes de les altres escoles.
La visita a la ciutat de Salamanca, molt interessant.


Aquesta és la crònica del segon dia...

Avui dimarts hem començat la visita a Salamanca i al matí hem anat a la base aèria de Matacán i a la Fundación Germán Sánchez Ruipérez. A primera hora ens hem traslladat a l'escola de pilots de Matacán, on ens han explicat el funcionament d'alguns petits avions, podent pujar també a l'interior d'algun. Tot seguit a la fundació ens han ensenyat el funcionament d'aquest centre on hi ha una biblioteca infantil i juvenil i on a més es treballa en la investigació sobre literatura infantil i juvenil. Finalment abans de dinar hem anat a la Plaça Major, construïda al s. XVIII i on hem estat rebuts a dalt de l'ajuntament.
A la tarda la ruta monumental per la ciutat s'ha iniciat enmig d'una dèbil pluja que ha acabat desapareixent. Hem travessat el pont sobre el riu Tormes i a continuació hem entrat a la catedral, començada en estil romànic i finalitzada segles després amb estil gòtic. Hem seguit cap a la universitat, una de les més famoses d'Europa i fundada al segle XIII. La seva façana és una mostra de l'estil plateresc i al mig hi ha l'escut dels Reis Catòlics i de Carles V. Allà ens han mostrat diferents aules com la de Miguel de Unamuno o la de Fray Luís de León, escriptors tots ells que hi van estar molt vinculats. A una de les dependències del pati de les Escuelas Menores hem pogut veure una reproducció d'una pintura mural del segle XV, El cielo de Salamanca.
La tarda ha acabat a la Casa de las Conchas, avui biblioteca pública, que té al davant l'església de la Clerecía, que es troba annexa a la Universitat Pontificia de la ciutat.
Ahir dilluns vam arribar a Santa Marta de Tormes a dos quarts de sis de la tarda i allà ja van distribuir els alumnes en habitacions. En cadascuna hi dormen alumnes dels tres centres participants, i igualment a les hores dels àpats es barregen per tal que puguin anar intercanviant impressions tots aquests dies.

PRATS-SALAMANCA

Els quinze alumnes de sisè i la mestra han sortit de l'Escola a les 8:15 amb autocar cap a Lleida, per agafar el tren Ave a les 11:00. Hab tingut un bon viatge i han arribat a mitja tarda a l’alberg.
S’han distribuït en habitacions amb els alumnes de les altres dues escoles, dos alumnes de cada centre. I tot seguit, s’han posat a jugar fins l’hora de sopar.
Han conegut les dues monitores i la coordinadora del projecte que els ha donat la benvinguda.
Demà faran la visita a la ciutat de Salamanca, caminaran molt.

RUTA DE SALAMANCA

ANEM A SALAMANCA!

Novament el Ministerio de Educación, dins el programa ESCUELAS VIAJERAS, ha concedit a l'ESCOLA LLUÇANÈS una beca destinada a alumnes de cicle superior per a una estada en algun indret de la Península. Enguany ens ha tocat la Ruta de Salamanca, i compartirem aquests dies amb una escola de Melilla i una altra de Canàries. Dels cent projectes presentats a Catalunya en van escollir vint-i-cinc, entre ells el nostre, i per aquest motiu estem molt satisfets ja que fa dos anys també se’ns va concedir.
L’estada a Salamanca serà d'una setmana, del 16 al 22 de maig, amb les despeses pagades i amb l’allotjament en una Escola llar. Al llarg d’aquests dies es visitarà la zona amb rutes monumentals, parcs naturals o centres d’interpretació, entre altres, i tot això quedarà reflectit en un dossier de treball que es completarà diàriament després d’una posada en comú de tota la jornada. També nosaltres explicarem als companys dels altres centres com és el territori on vivim, les característiques principals, i els oferirem una mostra d’algun ball o dansa i cançons.
Entre els objectius d’aquestes estades hi ha el de fomentar la convivència respectant les diversitats lingüístiques i culturals, conèixer i valorar l’entorn, tant el propi com el que descobrirem, compartir hàbits de treball amb el grup i desenvolupar diferents capacitats afectives amb les persones amb qui convivim.
Aquesta estada suposarà doncs una oportunitat única per les condicions en què es realitza. A la tornada us farem una resum de la nostra experiència, que segurament serà ben interessant.