És el nostre temps lliure per parlar amb els amics, fer esport, jugar, investigar...
11 de nov. 2011
PRESS CONFERENCE
A la conferència de premsa hem tingut oportunitat de preguntar als monitors més coses interessants dels seus països.
THE WORLD
Les presentacions dels diferents països han estat molt interessants i divertides.
L'Eddy ens ha parlat dels Estats Units, la Deirdree d'Austràlia i l'Emmanuel de Ghanna.
L'Eddy ens ha parlat dels Estats Units, la Deirdree d'Austràlia i l'Emmanuel de Ghanna.
HUMAN IMPACT
Bon dia!
Les nits segueixen molt animades a les cabanyes dels nens i nenes. Però ens hem llevat animats per gaudir de les últimes hores al campament. Ens acompanya un sol molt càlid, Avui és el dia dedicat a de l'impacte humà sobre la Terra. Des de 2/4 de 10 que som a l'aula treballant.
Les nits segueixen molt animades a les cabanyes dels nens i nenes. Però ens hem llevat animats per gaudir de les últimes hores al campament. Ens acompanya un sol molt càlid, Avui és el dia dedicat a de l'impacte humà sobre la Terra. Des de 2/4 de 10 que som a l'aula treballant.
10 de nov. 2011
VISITA A "EL ARDAL"
"La fauna silvestre sufre accidentes por causas naturales pero la mayoria són por causas humanas"
La visita al centre de recuperació de fauna silvestre EL ARDAL ha esta molt interessant.
El 50% d'animals es recuperen i poden ser alliberats. Un 20 % es recupera però no es poden alliberar, un 8% arriben en una situació molt delicada i han de ser sacrificats. La resta no es recuperen.
La visita al centre de recuperació de fauna silvestre EL ARDAL ha esta molt interessant.
El 50% d'animals es recuperen i poden ser alliberats. Un 20 % es recupera però no es poden alliberar, un 8% arriben en una situació molt delicada i han de ser sacrificats. La resta no es recuperen.
FAUNA
Avui hi ha qui aprofita els moments de descans. És el quart dia a l'ENGLISH CAMP, disfrutant tantes activitats i aprenent anglès, coneixement del medi i castellà a totes hores.
Alguns seguim observant i investigant l'entorn, buscant minerals, animals...
Alguns seguim observant i investigant l'entorn, buscant minerals, animals...
9 de nov. 2011
THE CAMP IN A SUNNY DAY
El nostre campament, en un dia assolellat, és més bonic encara. Aquest entorn ens ajuda a gaudir de totes les activitats, a aprendre molt, compartint, relacionant-nos i vivint relaxadament unes intenses i agradables jornades.
PLANTS' DAY
Avui és el dia de les plantes. Un cop llevats, esmorzats i arreglats, hem anat cap a la classe on ens han explicat el què faríem avui. A les deu hem sortit a observar les plantes de l'entorn proper i a estudiar-ne les característiques. Després hem tornat a classe per recollir les conclusions de la sortida.
Abans de dinar hem fet jocs molt divertits que ens han ajudat a millorar la nostra expressió en anglès.
El dinar ha sigut boníssim i havent dinat a jugar una estona, o a fer braçalets, a observar els núvols,...
Abans de dinar hem fet jocs molt divertits que ens han ajudat a millorar la nostra expressió en anglès.
El dinar ha sigut boníssim i havent dinat a jugar una estona, o a fer braçalets, a observar els núvols,...
OUR PROJECT
Aquests dies anem treballant el projecte que vam iniciar a l'escola. A les tardes dediquem un parell d'horetes a completar el nostre dossier i a fer uns murals que resumeixen els conceptes treballats.
Els murals que fem són sobre els climes d'Espanya i les seves característiques. Cada dia utilitzem una tècnica diferent i al final de la setmana farem una petita exposició en anglès amb el suport d'aquests murals, on queden resumides les principals característiques.
Els murals que fem són sobre els climes d'Espanya i les seves característiques. Cada dia utilitzem una tècnica diferent i al final de la setmana farem una petita exposició en anglès amb el suport d'aquests murals, on queden resumides les principals característiques.
8 de nov. 2011
WATER DAY
Bon dia !!!
Avui és el dia de l'AIGUA. I comencem el dia sortint d'excursió. El cel segueix ennuvolat, però la temperatura és molt bona.
Hem arribat al curs mig del riu Escabas. Hem treballat el cicle de l'aigua fent un joc i els elements del riu: meandres, ràpids,..
Pel camí hem vist camps, ovelles... Hem tornat al campament amb un bon sol.
Avui és el dia de l'AIGUA. I comencem el dia sortint d'excursió. El cel segueix ennuvolat, però la temperatura és molt bona.
Hem arribat al curs mig del riu Escabas. Hem treballat el cicle de l'aigua fent un joc i els elements del riu: meandres, ràpids,..
Pel camí hem vist camps, ovelles... Hem tornat al campament amb un bon sol.
Joc de nit
Avui sí hem sortit a fora amb les llanternes, a fer un joc de pistes cooperatiu. En grups, sempre agafats i sense córrer, hem buscat pistes fins a formar una paraula. I per acabar un conte d'orígen australià.
7 de nov. 2011
EARTH'S DAY / DIA DE LA TERRA
CAMPSITE TOUR
La primera activitat d'avui ha estat conèixer el campament i l'entorn. Estem enmig d'un bosc molt bonic.
La primera activitat d'avui ha estat conèixer el campament i l'entorn. Estem enmig d'un bosc molt bonic.
Arribada a Priego.
Hem arribat a l'hora prevista i estem tots molt bé i molt contents. El lloc és molt bonic i el viatge tant llarg ha valgut la pena. Ens esperava un foc per escalfar-nos, un bon sopar i un munt d'amics.
26 d’oct. 2011
Informacions des de Priego
Centro YMCA, Priegoque en esta época del año la temperatura baja considerablemente. El clima es continental y con una oscilación térmica diaria importante. Es fundamental que los niños traigan ropa adecuada. Anoraks, forros polares,abrigos, etc. Las sudaderas de algodón, no son suficientes, sólo un complemento. Igualmente calzado adecuado para frio y posibilidad de lluvias. Fundamental traer chubasquero. Realizaremos excursiones por la zona. Importante traer una mochila pequeña para las mismas.
Alojamiento
Los niños y niñas se alojan en cabañas de 16 plazas. Nosotros gestionamos la organización de las mismas. El grupo estará separado por género en las cabañas. En función de número y del grupo, se decidirá mezclar a ambos colegios en las cabañas.
El equipo acompañante dispone de una cabaña completa por colegio. Las mismas están situadas cerca de las de los alumnos.
TAC
Disponemos de sala de ordenadores con internet, tanto para los alumnos como los docentes.
Alergias
Es muy importante que nos transmitáis cualquier alergia, intolerancia alimentaria y/o necesidad que tengan los niños o los docentes. Por favor hacedlo antes de vuestra estancia.
20 d’oct. 2011
21 de jul. 2011
24 de maig 2011
Curiositats del viatge i estada
En tots aquests dies que hem estat a Salamanca hem observat, hem participat en moltíssimes activitats, i ens han succeït coses curioses o divertides que ens agradaria comentar.
A gairebé totes les esglésies, a les parts més altes hi havia cigonyes amb els seus nius, inclús a la catedral, i a les torres dels diferents castells també.
Ens va cridar l’atenció el nom d’algunes poblacions com Villar de los muertos o Dios te guarde.
Allà on anàvem, quan parlàvem una mica, ja ens demanàvem si érem catalans, i ens deien que el nostre accent era inconfusible. A més la majoria de gent amb qui parlàvem tenia familiars o coneguts a Catalunya, i un policia de San Felices de los Gallegos coneixia Vic, això sí amb ch i ho pronunciava amb aquesta terminació.
A la façana de la Universitat de Salamanca, coneguda per ser una de les principals obres d’estil plateresc, el que atrau l’atenció de la gent és l’escultura d’una granota damunt una calavera que tots ens vam dedicar a buscar. I a la catedral, entre les escultures de la portalada també s’hi descobreix un astronauta, ja que es va acabar de reformar fa pocs anys i ens van dir que s’hi havia volgut posar per poder mostrar algun símbol contemporani.
A la sala d’actes de l’ajuntament de Salamanca, on hi reben els personatges més il·lustres, hi ha al terra una alfombra que pesa set-cents quilograms.
Els ducs d’Alba tenen moltíssimes possessions a tota la província i a la capital, ja que Alba de Tormes va ser el bressol d’aquesta noble nissaga tan coneguda actualment.
A la zona de Béjar moltes cases utilitzen teules per tapar les parets laterals perquè així es veu que no hi ha tanta humitat.
A aquest mateix lloc surten per Corpus els anomenats “hombres musgo”, que es cobreixen tot el cos amb molsa i que representen una antiga llegenda del temps que Castella estava ocupada pels musulmans.
Visitant Salamanca de nit vam anar als jardins de Calixto i Melibea, els dos protagonistes de l’obra de Fernando de Rojas, la Celestina.
La plaça major de Salamanca té més de quatre mil metres quadrats de superfície i compta amb vuitanta-vuit arcs de mig punt damunt els pilars, on hi medalles esculpides de reis, escriptors i altres personatges.
La majoria d’edificis de la ciutat es van construir amb l’anomenada pedra de Villamayor, una pedra de quars, feldespats i mica, que està ajuntada per mitjà d’argila, i que té coloracions vermelloses segons la quantitat d’òxid de ferro que conté.
Ja referent a l’Escuela hogar Santa Marta, acull durant la setmana nens i nenes interns procedents de llocs llunyans o de famílies amb problemes. Allà hi sopàvem habitualment i després d’esmorzar ens donaven un entrepà i una fruita, a més d’aigua per mig matí.
I en relació als alumnes vam decidir un sistema per tenir-los controlats a l’hora dels desplaçaments quan anàvem sols, sobretot a Madrid, a Atocha i voltants. Jo anava al davant i em seguien en filera per ordre alfabètic, i cadascun havia d’estar pendent dels del costat. Llavors ens ajuntàvem i miràvem si hi érem tots.
A l’AVE van quedar molt impressionats per les bones condicions d’aquest transport, i també per la velocitat que agafa en alguns trams, on arriba als 300 Km/hora.
Ah, i demaneu les ganes que tenen d’anar a Melilla alguns i altres a Tenerife, i el per què...
De moment això. Podem dir que ha estat una experiència molt agradable, que ha valgut la pena. Gràcies a tots els que heu confiat en nosaltres.
Roser Reixach
Mestra de Música acompanyant del grup
Dalt el balcó de l'ajuntament
Vista de Salamanca amb el riu Tormes
Façana de la Universitat de Salamanca
A gairebé totes les esglésies, a les parts més altes hi havia cigonyes amb els seus nius, inclús a la catedral, i a les torres dels diferents castells també.
Ens va cridar l’atenció el nom d’algunes poblacions com Villar de los muertos o Dios te guarde.
Allà on anàvem, quan parlàvem una mica, ja ens demanàvem si érem catalans, i ens deien que el nostre accent era inconfusible. A més la majoria de gent amb qui parlàvem tenia familiars o coneguts a Catalunya, i un policia de San Felices de los Gallegos coneixia Vic, això sí amb ch i ho pronunciava amb aquesta terminació.
A la façana de la Universitat de Salamanca, coneguda per ser una de les principals obres d’estil plateresc, el que atrau l’atenció de la gent és l’escultura d’una granota damunt una calavera que tots ens vam dedicar a buscar. I a la catedral, entre les escultures de la portalada també s’hi descobreix un astronauta, ja que es va acabar de reformar fa pocs anys i ens van dir que s’hi havia volgut posar per poder mostrar algun símbol contemporani.
A la sala d’actes de l’ajuntament de Salamanca, on hi reben els personatges més il·lustres, hi ha al terra una alfombra que pesa set-cents quilograms.
Els ducs d’Alba tenen moltíssimes possessions a tota la província i a la capital, ja que Alba de Tormes va ser el bressol d’aquesta noble nissaga tan coneguda actualment.
A la zona de Béjar moltes cases utilitzen teules per tapar les parets laterals perquè així es veu que no hi ha tanta humitat.
A aquest mateix lloc surten per Corpus els anomenats “hombres musgo”, que es cobreixen tot el cos amb molsa i que representen una antiga llegenda del temps que Castella estava ocupada pels musulmans.
Visitant Salamanca de nit vam anar als jardins de Calixto i Melibea, els dos protagonistes de l’obra de Fernando de Rojas, la Celestina.
La plaça major de Salamanca té més de quatre mil metres quadrats de superfície i compta amb vuitanta-vuit arcs de mig punt damunt els pilars, on hi medalles esculpides de reis, escriptors i altres personatges.
La majoria d’edificis de la ciutat es van construir amb l’anomenada pedra de Villamayor, una pedra de quars, feldespats i mica, que està ajuntada per mitjà d’argila, i que té coloracions vermelloses segons la quantitat d’òxid de ferro que conté.
Ja referent a l’Escuela hogar Santa Marta, acull durant la setmana nens i nenes interns procedents de llocs llunyans o de famílies amb problemes. Allà hi sopàvem habitualment i després d’esmorzar ens donaven un entrepà i una fruita, a més d’aigua per mig matí.
I en relació als alumnes vam decidir un sistema per tenir-los controlats a l’hora dels desplaçaments quan anàvem sols, sobretot a Madrid, a Atocha i voltants. Jo anava al davant i em seguien en filera per ordre alfabètic, i cadascun havia d’estar pendent dels del costat. Llavors ens ajuntàvem i miràvem si hi érem tots.
A l’AVE van quedar molt impressionats per les bones condicions d’aquest transport, i també per la velocitat que agafa en alguns trams, on arriba als 300 Km/hora.
Ah, i demaneu les ganes que tenen d’anar a Melilla alguns i altres a Tenerife, i el per què...
De moment això. Podem dir que ha estat una experiència molt agradable, que ha valgut la pena. Gràcies a tots els que heu confiat en nosaltres.
Roser Reixach
Mestra de Música acompanyant del grup
Façana de l'ajuntament de Salamanca
Dalt el balcó de l'ajuntament
Vista de Salamanca amb el riu Tormes
Façana de la Universitat de Salamanca
23 de maig 2011
Salamanca. El comiat
Dissabte al matí vam visitar un Centre d’art contemporani de la ciutat de Salamanca, el Domus Artium 2002 ( DA2), inaugurat amb motiu de la Capitalitat Europea d’aquesta ciutat el 2002. L’edifici que ocupa era l’antiga presó provincial, en el qual la reforma va mantenir algunes de les sales on encara s’hi veuen les cel•les dels presos, però també compta amb nous espais més funcionals.
Allà vam seguir el camí que fa qualsevol obra d’art quan entra fins que queda exposada a les sales corresponents. Vam entrar pel magatzem i vam veure les sales on obren els paquets, amb les diferents condicions d’humitat i temperatura segons el què s’ha de guardar o exposar. Després ens van portar a fer un itinerari per dues de les exposicions temporals que hi havia. Una del fotògraf alemany Roland Fischer, dedicada a sèries de fotografies que va fer entre els anys vuitanta del segle passat i l’actualitat de monjos i monges, dones nord-americanes, edificis significatius, sobretot catedrals, i retrats col•lectius xinesos. També vam poder veure una retrospectiva del canari Pedro Garhel, considerat un dels màxims representants de l’art electrònic i multimèdia.
Vam tornar a dinar a la zona universitària i a la tarda ens vam tralladar a la nostra residència, la Escuela Hogar Santa Marta, on vam assajar una estona per presentar als companys les característiques dels llocs on veníem. Acompanyats per un power point amb imatges de Catalunya, el Lluçanès i Prats de Lluçanès, els alumnes van explicar com és el nostre poble. També vam cantar dues cançons, una de Pasqua, i el Fum fum fum, que com sabeu va ser recollida a Prats de Lluçanès el 1905, i vam acabar amb el contrapàs. Tot seguit va arribar el torn de l’intercanvi de regals entre els participants. Nosaltres els vam donar una gorra amb el lema Escuelas Viajeras on hi havia un dibuix que havien dissenyat ells mateixos a classe.
A la nit, després de sopar vam fer un recorregut per la Salamanca il•luminada, amb visita a la plaça major i llocs més propers com la catedral, l’església dels Dominics o la Universitat.
Ja de retorn a Santa Marta va arribar l’hora dels comiats amb els companys i companyes de Tenerife i de Melilla que han compartit amb nosaltres aquesta setmana. Tots coincidíem que ha sigut fenomenal i que ha valgut molt la pena aquest viatge, tant pels aprenentatges sobre la zona com per la convivència amb un grup de persones amb les quals hem creat nous vincles. Ens enyorarem!!!
Ballant el contrapàs a la presentació
Allà vam seguir el camí que fa qualsevol obra d’art quan entra fins que queda exposada a les sales corresponents. Vam entrar pel magatzem i vam veure les sales on obren els paquets, amb les diferents condicions d’humitat i temperatura segons el què s’ha de guardar o exposar. Després ens van portar a fer un itinerari per dues de les exposicions temporals que hi havia. Una del fotògraf alemany Roland Fischer, dedicada a sèries de fotografies que va fer entre els anys vuitanta del segle passat i l’actualitat de monjos i monges, dones nord-americanes, edificis significatius, sobretot catedrals, i retrats col•lectius xinesos. També vam poder veure una retrospectiva del canari Pedro Garhel, considerat un dels màxims representants de l’art electrònic i multimèdia.
Vam tornar a dinar a la zona universitària i a la tarda ens vam tralladar a la nostra residència, la Escuela Hogar Santa Marta, on vam assajar una estona per presentar als companys les característiques dels llocs on veníem. Acompanyats per un power point amb imatges de Catalunya, el Lluçanès i Prats de Lluçanès, els alumnes van explicar com és el nostre poble. També vam cantar dues cançons, una de Pasqua, i el Fum fum fum, que com sabeu va ser recollida a Prats de Lluçanès el 1905, i vam acabar amb el contrapàs. Tot seguit va arribar el torn de l’intercanvi de regals entre els participants. Nosaltres els vam donar una gorra amb el lema Escuelas Viajeras on hi havia un dibuix que havien dissenyat ells mateixos a classe.
A la nit, després de sopar vam fer un recorregut per la Salamanca il•luminada, amb visita a la plaça major i llocs més propers com la catedral, l’església dels Dominics o la Universitat.
Ja de retorn a Santa Marta va arribar l’hora dels comiats amb els companys i companyes de Tenerife i de Melilla que han compartit amb nosaltres aquesta setmana. Tots coincidíem que ha sigut fenomenal i que ha valgut molt la pena aquest viatge, tant pels aprenentatges sobre la zona com per la convivència amb un grup de persones amb les quals hem creat nous vincles. Ens enyorarem!!!
A l’exposició de Roland Fischer, al Domus Artium de Salamanca
Cantant la cançó de Pasqua a la presentació
21 de maig 2011
6è dia
Aquesta setmana heu estat representant el nostre país, Catalunya, davant nens, nenes, monitors, mestres i habitants d'altres comunitats de l'estat espanyol, i, de ben segur, ho heu fet molt bé, conscients de la responsabilitat que representa.
Avui, però, és un dia molt important, mostrareu un tast de la nostra cultura i tradicions. Parlareu de la nostra comarca, el Lluçanès, cantareu en la nostra llengua i compartireu el millor de nosaltres.
Gaudiu d'aquest intercanvi, emporteu-vos la riquesa cultural i humana que heu conegut i valoreu la diversitat lingüística i cultural que heu compartit aquests dies.
Que us vagi molt bé! Una abraçada a tots i totes. Fins demà!
Avui, però, és un dia molt important, mostrareu un tast de la nostra cultura i tradicions. Parlareu de la nostra comarca, el Lluçanès, cantareu en la nostra llengua i compartireu el millor de nosaltres.
Gaudiu d'aquest intercanvi, emporteu-vos la riquesa cultural i humana que heu conegut i valoreu la diversitat lingüística i cultural que heu compartit aquests dies.
Que us vagi molt bé! Una abraçada a tots i totes. Fins demà!
Elisa Morell
Directora Escola Lluçanès
Directora Escola Lluçanès
20 de maig 2011
Ciudad Rodrigo-La Alberca
5è dia
Estan tots bé i contents, també una mica cansats per les jornades llargues, amb moltes visites, explicacions interessants.., i cal estar molt atents.
Avui molt bon temps, primer dia sense pluja.
El dinar en una escola de primària, compartit amb molts nens i nenes.
De moment, no han enviat resum del dia. Esperarem...
Des de Salamanca...
Ara que ja acabem la nostra estada en terres de Salamanca, podem fer també una primera valoració dels objectius i condicions dels participants del programa Escuelas Viajeras. Quan es llegeixen les aptituds que se'ls demana als alumnes, a primera vista pot semblar exagerat, però hem pogut comprovar que no ho és. Participar-hi requereix una alta concentració, disponibilitat per a escoltar i sobretot moltes ganes d'aprendre. I són moltes les hores de dedicació, inclús més que quan estem a les aules de l'escola. Seguim rutes on es dóna molta informació que s'ha d'anar assimilant, i les monitores que ens acompanyen, molt ben preparades, criden de seguida l'atenció quan algú no està atent o no escolta.
Avui divendres hem tornat a travessar en part la província de Salamanca pel nord fins arribar a Ciudad Rogrigo. Allà ens hem trobat amb la Jennifer Cepa i la seva mare, la Pili (ja havíem quedat prèviament), que havien viscut fins fa dos anys a Prats i que ara resideixen a Fuenteguinaldo.
Ciudad Rodrigo
Ciudad Rodrigo, l'antiga Miróbriga dels romans, és una ciutat rodejada de muralles que compta amb notables edificis. Hem visitat l'Aula d'interpretació de les fortificacions, on ens han explicat l'evolució de les construccions defensores al llarg dels segles.
Ciudad Rodrigo
També ens han parlat dels vettons, un poble preromà d'aquesta zona que es caracteritzava per representar escultures de toros, porcs senglars i porcs, en les figures anomenades “verracos”. Allà també els alumnes s'han pogut disfressar amb vestuari militar de diferents èpoques.
Un verraco
Després de dinar a l'escola de primària hem anat a la zona de la Sierra de Francia, a la Casa del Parc Natural de las Batuecas, situada a l'Alberca. Allà ens han explicat les pintures rupestres trobades a la contrada i l'existència de nombroses ermites entorn del monestir de El desierto de San José.
Tot seguit hem fet un petit recorregut pels voltants per arribar al centre de la Alberca, població turística amb unes peculiars construccions. Allà, a la plaça, els alumnes han participat en una gimcana que consistia en descobrir informació i llocs d'interès del poble a través de preguntes que havien de fer a la gent o a través de l'observació directa.
Plaça de La Alberca
Estan tots bé i contents, també una mica cansats per les jornades llargues, amb moltes visites, explicacions interessants.., i cal estar molt atents.
Avui molt bon temps, primer dia sense pluja.
El dinar en una escola de primària, compartit amb molts nens i nenes.
De moment, no han enviat resum del dia. Esperarem...
Des de Salamanca...
Ara que ja acabem la nostra estada en terres de Salamanca, podem fer també una primera valoració dels objectius i condicions dels participants del programa Escuelas Viajeras. Quan es llegeixen les aptituds que se'ls demana als alumnes, a primera vista pot semblar exagerat, però hem pogut comprovar que no ho és. Participar-hi requereix una alta concentració, disponibilitat per a escoltar i sobretot moltes ganes d'aprendre. I són moltes les hores de dedicació, inclús més que quan estem a les aules de l'escola. Seguim rutes on es dóna molta informació que s'ha d'anar assimilant, i les monitores que ens acompanyen, molt ben preparades, criden de seguida l'atenció quan algú no està atent o no escolta.
Avui divendres hem tornat a travessar en part la província de Salamanca pel nord fins arribar a Ciudad Rogrigo. Allà ens hem trobat amb la Jennifer Cepa i la seva mare, la Pili (ja havíem quedat prèviament), que havien viscut fins fa dos anys a Prats i que ara resideixen a Fuenteguinaldo.
Ciudad RodrigoCiudad Rodrigo, l'antiga Miróbriga dels romans, és una ciutat rodejada de muralles que compta amb notables edificis. Hem visitat l'Aula d'interpretació de les fortificacions, on ens han explicat l'evolució de les construccions defensores al llarg dels segles.
Ciudad Rodrigo
Un verracoDesprés de dinar a l'escola de primària hem anat a la zona de la Sierra de Francia, a la Casa del Parc Natural de las Batuecas, situada a l'Alberca. Allà ens han explicat les pintures rupestres trobades a la contrada i l'existència de nombroses ermites entorn del monestir de El desierto de San José.
Tot seguit hem fet un petit recorregut pels voltants per arribar al centre de la Alberca, població turística amb unes peculiars construccions. Allà, a la plaça, els alumnes han participat en una gimcana que consistia en descobrir informació i llocs d'interès del poble a través de preguntes que havien de fer a la gent o a través de l'observació directa.
Plaça de La AlbercaLos Arribes del Duero-San Felices de los Gallegos
4t dia
Torre de l'homenatge de Sobradillo
Dalt de la torre de Sobradillo
Quan portem mitja setmana fora del Lluçanès i dins el programa Escuelas Viajeras, podem fer ja una primera valoración de l’estada. Ens adonem que és un fet molt positiu el conèixer altres indrets geogràfics, altres cultures i maneres de pensar, i que tot això ens aporta una riquesa que hem de saber aprofitar ara que hem tingut aquesta oportunitat.
Prats de Lluçanès, Melilla i Canàries ja actuem a estones com un sol grup, compartint diàriament totes les activitats, tant les més acadèmiques com les de lleure, i per tant aprenem a aceptar les diferents maneres d’entendre el què ens envolta.
Avui dijous hem fet un desplaçament força llarg arribant fins a Portugal per la part nord de la província de Salamanca, a la zona de Los Arribes. En el recorregut hem vist els impressionants camps d’alzines on es crien els toros i els porcs ibèrics.
La primera parada ha sigut a Sobradillo on hem visitat la Casa del Parc Natural de Arribes del Duero, ubicada en la torre de l’homenatge d’un antic castell del segle XV. Allà ens han explicat les característiques de la zona amb un audiovisual i també a través de diferents maquetes. Tot aquest terreny compta amb rius situats entre 250 i 650 metres sobre el nivell del mar i l’aigua cau espectacularment de gran alçada. Les espècies més característiques són la cigonya negra, l’àliga perdiguera, el voltor lleonat i l’alimoche (una altra espècie de voltor).
Després hem dinat a Lumbrales, a l’escola de primària de la localitat i havent menjat hem travessat la frontera per endinsar-nos a Portugal, al lloc on s’ajunta el riu Agueda amb el Duero, Barca d’Alva.
Barca de Alva, Portugal
Hem seguit cap a San Felices de los Gallegos, una població declarada conjunt històric artístic on hi hem estat tota la tarda. Allà, a l’aula històrica de l’antic castell, situada a la torre de l’homenatge, ens han explicat les diferents dependències que hi havia i des de dalt de la terrassa hem pogut contemplar les magnífiques vistes dels voltants.
San Felices de los Gallegos. Torre de l'homenatge
Dalt la torre de San Felices de los Gallegos
Al Museo de la Cantería se’ns ha mostrat el treball que durant generacions han fet els picapedrers de la localitat, que treballant el granit han contribuït a crear els nombrosos edificis monumentals que hi ha.
Finalment al Museu de l’oli hem seguit el procès de producció d’aquest líquid tan preuat i hem pogut observar diferents estris relacionats amb la seva producció com mesures o setrills. També hem vist el funcionament d’un antic molí des que hi porten les olives fins a l’obtenció de l’oli.
La pluja altra vegada ha estat la nostra companya, però, això sí, ha respectat les estones que hem estat a l’exterior.
Entrada del Museu de l'oli
Torre de l'homenatge de Sobradillo
Dalt de la torre de SobradilloQuan portem mitja setmana fora del Lluçanès i dins el programa Escuelas Viajeras, podem fer ja una primera valoración de l’estada. Ens adonem que és un fet molt positiu el conèixer altres indrets geogràfics, altres cultures i maneres de pensar, i que tot això ens aporta una riquesa que hem de saber aprofitar ara que hem tingut aquesta oportunitat.
Prats de Lluçanès, Melilla i Canàries ja actuem a estones com un sol grup, compartint diàriament totes les activitats, tant les més acadèmiques com les de lleure, i per tant aprenem a aceptar les diferents maneres d’entendre el què ens envolta.
Avui dijous hem fet un desplaçament força llarg arribant fins a Portugal per la part nord de la província de Salamanca, a la zona de Los Arribes. En el recorregut hem vist els impressionants camps d’alzines on es crien els toros i els porcs ibèrics.
La primera parada ha sigut a Sobradillo on hem visitat la Casa del Parc Natural de Arribes del Duero, ubicada en la torre de l’homenatge d’un antic castell del segle XV. Allà ens han explicat les característiques de la zona amb un audiovisual i també a través de diferents maquetes. Tot aquest terreny compta amb rius situats entre 250 i 650 metres sobre el nivell del mar i l’aigua cau espectacularment de gran alçada. Les espècies més característiques són la cigonya negra, l’àliga perdiguera, el voltor lleonat i l’alimoche (una altra espècie de voltor).
Després hem dinat a Lumbrales, a l’escola de primària de la localitat i havent menjat hem travessat la frontera per endinsar-nos a Portugal, al lloc on s’ajunta el riu Agueda amb el Duero, Barca d’Alva.
Barca de Alva, Portugal
San Felices de los Gallegos. Torre de l'homenatge
Dalt la torre de San Felices de los GallegosFinalment al Museu de l’oli hem seguit el procès de producció d’aquest líquid tan preuat i hem pogut observar diferents estris relacionats amb la seva producció com mesures o setrills. També hem vist el funcionament d’un antic molí des que hi porten les olives fins a l’obtenció de l’oli.
La pluja altra vegada ha estat la nostra companya, però, això sí, ha respectat les estones que hem estat a l’exterior.
Entrada del Museu de l'oli18 de maig 2011
SALAMANCA
Avui els nens i nenes estan fent la visita a la ciutat caminant. Han dinat al menjador universitari. Abans de marxar els han donat fruita, galetes i aigua per menjar a mitja tarda.
El temps és variable, fa una mica de fred i també ha plogut.
Ahir van arribar a 2/4 de 6 de la tarda a Salamanca.
Ben aviat van relacionar-se i jugar amb els nens i nenes de les altres escoles.
La visita a la ciutat de Salamanca, molt interessant.
El temps és variable, fa una mica de fred i també ha plogut.
Ahir van arribar a 2/4 de 6 de la tarda a Salamanca.
Ben aviat van relacionar-se i jugar amb els nens i nenes de les altres escoles.
La visita a la ciutat de Salamanca, molt interessant.
17 de maig 2011
PRATS-SALAMANCA
Els quinze alumnes de sisè i la mestra han sortit de l'Escola a les 8:15 amb autocar cap a Lleida, per agafar el tren Ave a les 11:00. Hab tingut un bon viatge i han arribat a mitja tarda a l’alberg.
S’han distribuït en habitacions amb els alumnes de les altres dues escoles, dos alumnes de cada centre. I tot seguit, s’han posat a jugar fins l’hora de sopar.
Han conegut les dues monitores i la coordinadora del projecte que els ha donat la benvinguda.
Demà faran la visita a la ciutat de Salamanca, caminaran molt.
S’han distribuït en habitacions amb els alumnes de les altres dues escoles, dos alumnes de cada centre. I tot seguit, s’han posat a jugar fins l’hora de sopar.
Han conegut les dues monitores i la coordinadora del projecte que els ha donat la benvinguda.
Demà faran la visita a la ciutat de Salamanca, caminaran molt.
ANEM A SALAMANCA!
Novament el Ministerio de Educación, dins el programa ESCUELAS VIAJERAS, ha concedit a l'ESCOLA LLUÇANÈS una beca destinada a alumnes de cicle superior per a una estada en algun indret de la Península. Enguany ens ha tocat la Ruta de Salamanca, i compartirem aquests dies amb una escola de Melilla i una altra de Canàries. Dels cent projectes presentats a Catalunya en van escollir vint-i-cinc, entre ells el nostre, i per aquest motiu estem molt satisfets ja que fa dos anys també se’ns va concedir.
L’estada a Salamanca serà d'una setmana, del 16 al 22 de maig, amb les despeses pagades i amb l’allotjament en una Escola llar. Al llarg d’aquests dies es visitarà la zona amb rutes monumentals, parcs naturals o centres d’interpretació, entre altres, i tot això quedarà reflectit en un dossier de treball que es completarà diàriament després d’una posada en comú de tota la jornada. També nosaltres explicarem als companys dels altres centres com és el territori on vivim, les característiques principals, i els oferirem una mostra d’algun ball o dansa i cançons.
Entre els objectius d’aquestes estades hi ha el de fomentar la convivència respectant les diversitats lingüístiques i culturals, conèixer i valorar l’entorn, tant el propi com el que descobrirem, compartir hàbits de treball amb el grup i desenvolupar diferents capacitats afectives amb les persones amb qui convivim.
Aquesta estada suposarà doncs una oportunitat única per les condicions en què es realitza. A la tornada us farem una resum de la nostra experiència, que segurament serà ben interessant.
L’estada a Salamanca serà d'una setmana, del 16 al 22 de maig, amb les despeses pagades i amb l’allotjament en una Escola llar. Al llarg d’aquests dies es visitarà la zona amb rutes monumentals, parcs naturals o centres d’interpretació, entre altres, i tot això quedarà reflectit en un dossier de treball que es completarà diàriament després d’una posada en comú de tota la jornada. També nosaltres explicarem als companys dels altres centres com és el territori on vivim, les característiques principals, i els oferirem una mostra d’algun ball o dansa i cançons.
Entre els objectius d’aquestes estades hi ha el de fomentar la convivència respectant les diversitats lingüístiques i culturals, conèixer i valorar l’entorn, tant el propi com el que descobrirem, compartir hàbits de treball amb el grup i desenvolupar diferents capacitats afectives amb les persones amb qui convivim.
Aquesta estada suposarà doncs una oportunitat única per les condicions en què es realitza. A la tornada us farem una resum de la nostra experiència, que segurament serà ben interessant.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)